1. Ajuntament
Conta la llegenda que a Palma, antigament les persones anaven a un lloc molt important per ells i s’asseien a un banc ja que no tenien moltes ganes de fer feina. Quan arribava algú altre li preguntava:
- I vostè que no treballa?
I sempre la contesta era la mateixa:
- Jo? Si no fos pel meu reuma...si no fos per aquest mal de cap...si no fos...
Per tant, amb el llarg del temps a aquest banc li ha quedat el nom del banc del sinofos...
Per arribar al començament d’aquest primer recorregut heu d’anar a un edifici molt important de Palma, on s’hi troba un banc que els palmesans anomenen “el banc del si no fós”. Quan sigueu allà trobareu a la façana, dos animals molt petits que estan esculpits, concretament, un dragó i un cargol.
També, no ens hem d'oblidar d'En Figuera, el rellotge de la ciutat. A més de les hores, tocava diversos fets al llarg del dia (seny de lladre, tocafoc, etc.) i comptava també les hores des de la sortida fins a la posta de sol.
Finalment, si ens fixam ben bé, a la planta superior de l'ajuntament, presenta sis finestres i un tradicional porxo de llenyam vermell amb onze figures humanes. Saps quines són? Són sis atlants i sis cariàtides.
Si entram dins l'Ajuntament, a l'entrada, ens trobarem en Tòfol i na Francinaina, els gegants de la Sala. És una parella de gegants dels anys cinquanta.
Conta la llegenda que a Palma, antigament les persones anaven a un lloc molt important per ells i s’asseien a un banc ja que no tenien moltes ganes de fer feina. Quan arribava algú altre li preguntava:
- I vostè que no treballa?
I sempre la contesta era la mateixa:
- Jo? Si no fos pel meu reuma...si no fos per aquest mal de cap...si no fos...
Per tant, amb el llarg del temps a aquest banc li ha quedat el nom del banc del sinofos...
Per arribar al començament d’aquest primer recorregut heu d’anar a un edifici molt important de Palma, on s’hi troba un banc que els palmesans anomenen “el banc del si no fós”. Quan sigueu allà trobareu a la façana, dos animals molt petits que estan esculpits, concretament, un dragó i un cargol.
També, no ens hem d'oblidar d'En Figuera, el rellotge de la ciutat. A més de les hores, tocava diversos fets al llarg del dia (seny de lladre, tocafoc, etc.) i comptava també les hores des de la sortida fins a la posta de sol.
Finalment, si ens fixam ben bé, a la planta superior de l'ajuntament, presenta sis finestres i un tradicional porxo de llenyam vermell amb onze figures humanes. Saps quines són? Són sis atlants i sis cariàtides.
Si entram dins l'Ajuntament, a l'entrada, ens trobarem en Tòfol i na Francinaina, els gegants de la Sala. És una parella de gegants dels anys cinquanta.
2. Santa Eulàlia
La plaça de Santa Eulàlia fou un cementiri fins al segle XVI. Però, va ser un lloc on tenia una pràctica comercial curiosa, el comerç anomenat tres dies. Per acollir aquesta pràctica que es feia al voltant de 1500, en la plaça existien cinc arcs que donaven entrada a altres estances que corresponien a l'edifici de la Casa Consistorial.
També la plaça de Santa Eulàlia era un lloc on es feien execucions públiques i tortures, és a dir, no era una plaça molt famosa pel seu encant sinó més bé, una plaça de por.
L'església de Santa Eulàlia, es troba construïda sobre una mesquita musulmana i fou la primera església en construir a Palma (1230). La façana principal és d'estil neogòtic (finals del segle XIX), a més, presenta arcs apuntats i un rosetó central construida d'una façana antiga.
La plaça de Santa Eulàlia fou un cementiri fins al segle XVI. Però, va ser un lloc on tenia una pràctica comercial curiosa, el comerç anomenat tres dies. Per acollir aquesta pràctica que es feia al voltant de 1500, en la plaça existien cinc arcs que donaven entrada a altres estances que corresponien a l'edifici de la Casa Consistorial.
També la plaça de Santa Eulàlia era un lloc on es feien execucions públiques i tortures, és a dir, no era una plaça molt famosa pel seu encant sinó més bé, una plaça de por.
L'església de Santa Eulàlia, es troba construïda sobre una mesquita musulmana i fou la primera església en construir a Palma (1230). La façana principal és d'estil neogòtic (finals del segle XIX), a més, presenta arcs apuntats i un rosetó central construida d'una façana antiga.
3. La Seu
Vora el portal major de la Seu, recordar la processó del Corpus i l'expressió: Pareix que té cera del Corpus!, que és com qui diu que sembla que té privilegi per no haver de fer determinada feina, i es que antigament només podien tenir-ne els privilegiats.
També una expressió que cal recordar és: ja tenim la Seu plena d'ous, pot ser faci referència a la gran quantitat d'ous que ens necessitarien per pintar o per enlluir l'interior de la Seu.
I és que la Seu és el nostre emblema de la Ciutat de Palma. La Seu fou construïda sobre les ruïnes d'una anterior mesquita. Conta la llegenda que una nit de 1229, Jaume II, en el seu viatge cap a la conquesta de Mallorca, fou sorprès per un temporal i va prometre a la Verge que, si no moria, manaria construir una església en el seu honor. Aleshores, tot d'una que pogué va iniciar de seguida el treballs de contrucció. Fou una construcció molt llarga ja que, començada en 1230, la Seu va poder considerar-se acabada en el 1601.
Com a bons exploradors i investigadors que som, hem de saber que la Seu fou construïda amb marés de Lluchmajor (Galdent i Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d'en Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma) i especialment de Santanyí. Per tant, si ens fixam, la nostra Seu té marés de molt de llocs de Mallorca i... quina bellesa gaudeix!
No s'ens pot oblidar que, dos dies a l'any, sobre les 9 del matí, el llum del rossetó major, es projecta sobre el rossetó de la façana principal. Aquests són els dies 11 de novembre, festa de Sant Martí i, 2 de febrer, festa de la Candelària.
Les 8 campanes de la Seu tenen nom i aquests són: n’Eloi, na Bàrbara, n'Antònia, Sa Nova, na Mitja, na Tèrcia, na Matines, na Prima, na Picarol.
La campana més gran és n'Eloi i pesa 4500 kilos!
Vora el portal major de la Seu, recordar la processó del Corpus i l'expressió: Pareix que té cera del Corpus!, que és com qui diu que sembla que té privilegi per no haver de fer determinada feina, i es que antigament només podien tenir-ne els privilegiats.
També una expressió que cal recordar és: ja tenim la Seu plena d'ous, pot ser faci referència a la gran quantitat d'ous que ens necessitarien per pintar o per enlluir l'interior de la Seu.
I és que la Seu és el nostre emblema de la Ciutat de Palma. La Seu fou construïda sobre les ruïnes d'una anterior mesquita. Conta la llegenda que una nit de 1229, Jaume II, en el seu viatge cap a la conquesta de Mallorca, fou sorprès per un temporal i va prometre a la Verge que, si no moria, manaria construir una església en el seu honor. Aleshores, tot d'una que pogué va iniciar de seguida el treballs de contrucció. Fou una construcció molt llarga ja que, començada en 1230, la Seu va poder considerar-se acabada en el 1601.
Com a bons exploradors i investigadors que som, hem de saber que la Seu fou construïda amb marés de Lluchmajor (Galdent i Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d'en Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma) i especialment de Santanyí. Per tant, si ens fixam, la nostra Seu té marés de molt de llocs de Mallorca i... quina bellesa gaudeix!
No s'ens pot oblidar que, dos dies a l'any, sobre les 9 del matí, el llum del rossetó major, es projecta sobre el rossetó de la façana principal. Aquests són els dies 11 de novembre, festa de Sant Martí i, 2 de febrer, festa de la Candelària.
Les 8 campanes de la Seu tenen nom i aquests són: n’Eloi, na Bàrbara, n'Antònia, Sa Nova, na Mitja, na Tèrcia, na Matines, na Prima, na Picarol.
La campana més gran és n'Eloi i pesa 4500 kilos!
4. Palau de l'Almudaina
Conta la llegenda que en el segle XVII un temible drac vivia en un laberint de les clavegueres de la ciutat de Palma. A la nit, sortia d’elles, sembrant el pànic entre la població ja que devorava tot el que trobava.
Una nit, el cavaller Bartomeu Coch, governador d’Alcúdia, conversava amb la seva estimada quan el drac els va sorprendre. Llavors, fent honor al seu nom, va treure la seva espasa i va donar mort al rèptil. Va passejar el cadàver del drac per tots els carrers de Palma fins que va tornar al lloc on es trobava la seva estimada i li va oferir com a prova del seu amor.
Davant la Seu trobem l'Almudaina. Aquesta, guarda al seu palau importants històries de la illa i del Regne de Mallorca. Aquí han deixat petjada totes les civilitzacions que han passat per Palma. El palau de l'Almudaina troba origen romà i posteriorment àrab que fins al segle XIV va passar a ser la llar del regne mallorquí.
Conta la llegenda que en el segle XVII un temible drac vivia en un laberint de les clavegueres de la ciutat de Palma. A la nit, sortia d’elles, sembrant el pànic entre la població ja que devorava tot el que trobava.
Una nit, el cavaller Bartomeu Coch, governador d’Alcúdia, conversava amb la seva estimada quan el drac els va sorprendre. Llavors, fent honor al seu nom, va treure la seva espasa i va donar mort al rèptil. Va passejar el cadàver del drac per tots els carrers de Palma fins que va tornar al lloc on es trobava la seva estimada i li va oferir com a prova del seu amor.
Davant la Seu trobem l'Almudaina. Aquesta, guarda al seu palau importants històries de la illa i del Regne de Mallorca. Aquí han deixat petjada totes les civilitzacions que han passat per Palma. El palau de l'Almudaina troba origen romà i posteriorment àrab que fins al segle XIV va passar a ser la llar del regne mallorquí.